- La por a parlar i un cert grau de timidesa;
- La manca d'experiència per part dels alumnes;
- El temor a les errades i al ridícul;
- L'ambient que envolta els alumnes.
Podríem afegir algun altre element que contribueix a augmentar el problema, com és el fet de pensar que els alumnes no sembla que progressin.De vegades, els educadors, tenim la impressió que els nostres alumnes no treballen prou i no aprofiten el temps, quan els veiem que es mouen; quan els veiem que es diverteixen; o quan els veiem que es troben a gust a la classe.S'hauria de recuperar la idea en la qual la noció de plaer no s'oposa a la de treball. Per això proposem una via de solució per aquells quatre elements enunciats anteriorment: la del joc dramàtic.El joc dramàtic recupera igualment les energies latents, però si més no l'interès de dirigir-se globalment a cada nen: Durant una improvisació, - per exemple -, el nen intervé amb el cos i la paraula, amb la seva timidesa i la seva sensibilitat, amb els seus records i els seus somnis. La primera característica del joc dramàtic és que permet al nen expressar-se totalment. Hi ha, doncs, joc dramàtic quan algú expressa davant els altres amb deler, ja sigui per mitjà del gest i/o la paraula. I és precisament el gest i la paraula el que volem potenciar a les classes d'expressió oral, ja que cada vegada més els alumnes estan mancats d'expressió corporal i oral quan expressen i comuniquen el seu pensament.
Si parlem de joc dramàtic, implica que existeixin algunes normes o bé un còdig. En aquest còdig s'ha de delimitar un espai i un temps, i a més a més implica l'obligació d'actuar per als altres. El joc dramàtic té un doble destinatari: el company (el seu o els seus companys) i el públic que mira (professor i la resta d'alumnes).A través del joc dramàtic el nen aprèn a controlar el seu propi cos. Aquest control del cos és control de la sensibilitat. És un domini de l'expressió oral a través del treball sobre la veu, sons i sorolls i sobre les paraules.El joc dramàtic ajuda el nen al domini de la comunicació amb els altres. Hi ha un entrenament continuat: a veure i ser vist; a escoltar i a respondre; a comprendre i a ser comprès. Aquesta activitat desenvolupa la capacitat de creativitat de l'alumne i el fa sentir a gust amb ell mateix.Es proposaran exercicis sobre la relaxació, la respiració, la veu, el cos,... que facilitaran el descobriment personal de l'alumne i dels altres. També es desenvoluparan exercicis sobre el llenguatge pròpiament, excercicis sobre el fet imaginari i sobre la improvisació.
Antoni Bulnes
Trobat a: http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada