Com ja sabeu, les substitucions i assimilacions entre aquests fonemes són comunes, (i "caballo de batalla" )durant tota l'educació infantil i de vegades al primer cicle.
Hem de sabre (per si això ho llegeix qualsevol persona no especialista) que aquests tres sons són molt semblants (es denomina "el triangle alveolar"), amb casi el mateix modus i mateix punt d'articulació, sobretot la /r/ i la /l/, als quals només cambia la configuració de la llengua; durant l'emisió de /l/ l'aire surt pels laterals de la llengua i en la /r/ surt per l'apice, fent una petita vibració.
Entre la /d/ i la /r/ també la diferència és mínima, el modus d'articulació és el mateix, encara que la posició lingual canvia de linguo-dental (/d/) a linguo-alveolar (/r/).
TOT AIXÔ FA necessària molta precisió, tant a nivell lingual com de discriminació auditiva.
(No oblidem que moooltes vegades els nins no pronuncien be perquè no discriminen bé els sons!).
Aquesta dificultat sitúa el procés entre uns dels darrers en assolir, junt a altres com la articulació de "rr", "s" o travades.
Com ho embestim?
Primer de tot amb moltes activitats de discriminació auditiva d'aquest so: primer trobar
paraules (discriminació amb suport auditiu) que comencin per un so determinat, que el contenguin, classificar les que el contenen o no, per a després classificar
imatges (l'adult ja no dóna suport auditiu i és el propi nin el que ha de pensar com se diu la paraula).
Sempre ens pot servir el suport visual: Per això li hem d'explicar com es pronuncien aquests fonemes, que ens imiti i interioritzi aquesta posició)
A jo em serveix fer targetes amb el so escrit i devora un dibuix molt senzill d'una boca ben oberta amb amb una llengua molt prima col·locada darrera dels dents (L), una boqueta més tancada, amb un sonriure i la llengua col·locada igual, però més gruxada i tapant les dents laterals (R) i una boca amb una petita llengua que surt (D).
Una aplicació que ajuda en aquest procés :
