30 de set. 2008
ACTIVITATS DE TANCAMENT GRAMATICAL
El nin ha d'acabar les frases amb les paraules adients
Aquí en formato imagen
Aquí en powerpoint
Aquí en formato imagen
Aquí en powerpoint
ON VA PERDRE LA LLUNA LA RIALLA?
La setmana passada vaig escoltar aquest conte a na Mar, mestra de 5 anys. Em va agradar molt:
ON VA PERDRE NA LLUNA LA RIALLA?Miriam Sánchez y Federico Fernández.
A la panxa de la cabra?
Davall del banc de la cuina?
Damunt el bec de l'anec? Entre els ous de les gallines?
- Fes-me una rialla -li va demanar el seu germà. Però la nina no reia.- Mare, on és la rialla de Na Lluna? - jo no ho sé! va dir ella. El nin va pensar i pensar, però no va conseguir trobar la rialla de la nina. I va dir:- Lluna, jo cercaré la teva rialla.
Pel camí, es va trobar al moix del veïns, i li va demanar: - Has vist la rialla de Na Lluna? - Jo no, demana-li a la vaca que dóna llet. En Daniel es va acostar a riu, i li va demanar a la vaca: - has vist la rialla de la Lluna?- No, jo no, demana-li a la granota! Va mugir la vaca.
Daniel va pujar fins la cova del llop, i li va demanar:- Has vist per alguna banda la rialla de la Lluna?-No, jo no. parla amb l'òliva, que tot ho veu -va aullar el llop.
Ja era de nit, els animals dormian. Només l'òliva vigilava els somnis des de la branca d'un arbre.-Amb l'ajuda d'una ploma, donaràs amb la rialla de la Lluna, va dir l'òliva. I entre pessigolles de ploma va aparèixer la rialla de la nina. Primer, una rialla petita, després una rialla més gran i al final una gran riallada!
Primer va passar conversa sobre les rialles. Al final del conte va treure una ploma i va cridar a alguns nins per provar a passar la ploma i veure si reien.
Va aprofitar per fer sortir als nins més "seriosos" i tots varem comprovar que la ploma funciona de bon de veres.
http://enlavalla.wordpress.com/2007/10/29/%C2%BFdonde-perdio-luna-la-risa-miriam-sanchez-y-federico-fernandez/
ON VA PERDRE NA LLUNA LA RIALLA?Miriam Sánchez y Federico Fernández.
A la panxa de la cabra?
Davall del banc de la cuina?
Damunt el bec de l'anec? Entre els ous de les gallines?
- Fes-me una rialla -li va demanar el seu germà. Però la nina no reia.- Mare, on és la rialla de Na Lluna? - jo no ho sé! va dir ella. El nin va pensar i pensar, però no va conseguir trobar la rialla de la nina. I va dir:- Lluna, jo cercaré la teva rialla.
Pel camí, es va trobar al moix del veïns, i li va demanar: - Has vist la rialla de Na Lluna? - Jo no, demana-li a la vaca que dóna llet. En Daniel es va acostar a riu, i li va demanar a la vaca: - has vist la rialla de la Lluna?- No, jo no, demana-li a la granota! Va mugir la vaca.
Daniel va pujar fins la cova del llop, i li va demanar:- Has vist per alguna banda la rialla de la Lluna?-No, jo no. parla amb l'òliva, que tot ho veu -va aullar el llop.
Ja era de nit, els animals dormian. Només l'òliva vigilava els somnis des de la branca d'un arbre.-Amb l'ajuda d'una ploma, donaràs amb la rialla de la Lluna, va dir l'òliva. I entre pessigolles de ploma va aparèixer la rialla de la nina. Primer, una rialla petita, després una rialla més gran i al final una gran riallada!
Primer va passar conversa sobre les rialles. Al final del conte va treure una ploma i va cridar a alguns nins per provar a passar la ploma i veure si reien.
Va aprofitar per fer sortir als nins més "seriosos" i tots varem comprovar que la ploma funciona de bon de veres.
http://enlavalla.wordpress.com/2007/10/29/%C2%BFdonde-perdio-luna-la-risa-miriam-sanchez-y-federico-fernandez/
SEQÜENCIAR CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Aquí teniu com seqüenciar l'ensenyament de la consciència fonològica
QUADRE ADQUISICIÓ FONOLÒGICA
De vegades sembla difícil sabre fins a quin punt les dificultats de parla d'un nin estan dins la evolució normal.
Aquest quadre ens aclareix les edats (aproximades) d'adquisició dels fonemes.
clika
clika28 de set. 2008
CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA (ENRIQUETA GARRIGA)
Aquest material ho utilitzo moltíssim a l'hora de preparar activitats pels tallers de E.I i s'any passat per al primer cicle. Esper que vos sigui útil si voleu treballar la consciència fonològica.
EXPRESSIÓ ORAL I JOCS DRAMÀTICS A PRIMÀRIA
El que dificulta l'expressió dels nostres alumnes es podria analitzar en quatre elements que cal considerar:
- La por a parlar i un cert grau de timidesa;
- La manca d'experiència per part dels alumnes;
- El temor a les errades i al ridícul;
- L'ambient que envolta els alumnes.
Podríem afegir algun altre element que contribueix a augmentar el problema, com és el fet de pensar que els alumnes no sembla que progressin.De vegades, els educadors, tenim la impressió que els nostres alumnes no treballen prou i no aprofiten el temps, quan els veiem que es mouen; quan els veiem que es diverteixen; o quan els veiem que es troben a gust a la classe.S'hauria de recuperar la idea en la qual la noció de plaer no s'oposa a la de treball. Per això proposem una via de solució per aquells quatre elements enunciats anteriorment: la del joc dramàtic.El joc dramàtic recupera igualment les energies latents, però si més no l'interès de dirigir-se globalment a cada nen: Durant una improvisació, - per exemple -, el nen intervé amb el cos i la paraula, amb la seva timidesa i la seva sensibilitat, amb els seus records i els seus somnis. La primera característica del joc dramàtic és que permet al nen expressar-se totalment. Hi ha, doncs, joc dramàtic quan algú expressa davant els altres amb deler, ja sigui per mitjà del gest i/o la paraula. I és precisament el gest i la paraula el que volem potenciar a les classes d'expressió oral, ja que cada vegada més els alumnes estan mancats d'expressió corporal i oral quan expressen i comuniquen el seu pensament.
Si parlem de joc dramàtic, implica que existeixin algunes normes o bé un còdig. En aquest còdig s'ha de delimitar un espai i un temps, i a més a més implica l'obligació d'actuar per als altres. El joc dramàtic té un doble destinatari: el company (el seu o els seus companys) i el públic que mira (professor i la resta d'alumnes).A través del joc dramàtic el nen aprèn a controlar el seu propi cos. Aquest control del cos és control de la sensibilitat. És un domini de l'expressió oral a través del treball sobre la veu, sons i sorolls i sobre les paraules.El joc dramàtic ajuda el nen al domini de la comunicació amb els altres. Hi ha un entrenament continuat: a veure i ser vist; a escoltar i a respondre; a comprendre i a ser comprès. Aquesta activitat desenvolupa la capacitat de creativitat de l'alumne i el fa sentir a gust amb ell mateix.Es proposaran exercicis sobre la relaxació, la respiració, la veu, el cos,... que facilitaran el descobriment personal de l'alumne i dels altres. També es desenvoluparan exercicis sobre el llenguatge pròpiament, excercicis sobre el fet imaginari i sobre la improvisació.
Antoni Bulnes
Trobat a: http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
CANCONS
Per treballar l'expressió oral a 5 anys i cicle incial, una activitat divertida per tal d'escalfar la veu i aprendre a vocalitzar bé, podria ser cantar cançons.
UNA MOSCA VOLAVA PER LA LLUM,
I LA LLUM ES VA APAGAR
LA POBRA MOSCA ES VA QUEDAR A LES FOSQUES
I LA POBRA MOSCA NO VA PODER VOLAR!
Aquesta cançó crec que és adequada perquè és curta i fàcil de memoritzar i ens permet substituir totes les vocals per la mateixa, així doncs la podem cantar amb la a, e, i, o, u. Treballant de forma divertida la vocalització.ANA MASCA VALAVA PAR LA LLAM...
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
UNA MOSCA VOLAVA PER LA LLUM,
I LA LLUM ES VA APAGAR
LA POBRA MOSCA ES VA QUEDAR A LES FOSQUES
I LA POBRA MOSCA NO VA PODER VOLAR!
Aquesta cançó crec que és adequada perquè és curta i fàcil de memoritzar i ens permet substituir totes les vocals per la mateixa, així doncs la podem cantar amb la a, e, i, o, u. Treballant de forma divertida la vocalització.ANA MASCA VALAVA PAR LA LLAM...
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
EL DEBAT
Per treballar l'expressió oral amb els alumnes de cicle superior, podem plantejar de fer un debat. És important proposar un tema que els motivi i els incentivi a participar. Es pot fer a partir d'un joc en el que ells serien els protagonistes, com per exemple, posar-los en situació i involucrar-los, així podrien ser nàufrags que s'haurien de posar d'acord per escollir entre 10 eines, amb quines 3 pensen que podrien subsistir a una illa deserta.
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
L'ENTREVISTA
A cicle mitjà proposem treballar l'expressió oral a través de l'entrevista. En aquest cas, es decidirà previament amb els alumnes quins personatges volen entrevistar, i quin material caldrà portar per tal de caracteritzar-los. Un cop escollits als personatges, el dia de l'entrevista caracteritzarem als alumnes voluntaris i prepararem la classe per fer la roda de prensa.Anteriorment haurem explicat als alumnes cap a quins temes poden dirigir les preguntes, i en el cas dels voluntaris, sobre quins temes els hi preguntaran, i com poden enfocar les respostes.
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
Trobat a http://wwwexpressioactiva.blogspot.com/
ABSURDS VISUALS
Què està equivocat en aquestes imatges?
Es por aprofitar per a jugar en petits grups, i que estructurin i escriguin la frase corresponent
Gràcies, sofia!
Es por aprofitar per a jugar en petits grups, i que estructurin i escriguin la frase corresponent
Gràcies, sofia!
27 de set. 2008
PRAXIES AMB MÚSICA
Aquí arriba el meu "producto estrella". Als nins els hi agrada molt.
Ho utilitzo als tallers d'estimulació del llenguatge en E.I, però també es pot utilitzar amb els nins amb dislàlies més grans.
Jo tenc els dibuixos plastificats, tamany A-4,
Els 2 primers dies s'han de presentar els dibuixos i tenir una conversa sobre ells (s'anirà tota la sessió amb això).
Després s'explicará el moviment que fa cada dibuix. (atenció: segons el nivell, les exigències canvien... p.e. la de la moto, per als petits, no han de fer el fonema "erra" sino fer vibrar els llavis. Quan són un poc més grans les dic que aquestes dues motos sonen diferent, una fent vibrar els llavis i l'altra com una "erre". Ells han de triar la que vulguin... però la de la "erra" és la més ràpida... per a motivar un poc)
Al final demano : voleu ballar amb la llengua? Aleshores poso la música i vaig passant les imatges amb ritme.
Vos adjunt el powerpoint, per a que ho descarregueu als vostres ordinadors. Si voleu les imatges perquè els nins les manipulin, jo les penjaré.
clika
Ho utilitzo als tallers d'estimulació del llenguatge en E.I, però també es pot utilitzar amb els nins amb dislàlies més grans.
Jo tenc els dibuixos plastificats, tamany A-4,
Els 2 primers dies s'han de presentar els dibuixos i tenir una conversa sobre ells (s'anirà tota la sessió amb això).
Després s'explicará el moviment que fa cada dibuix. (atenció: segons el nivell, les exigències canvien... p.e. la de la moto, per als petits, no han de fer el fonema "erra" sino fer vibrar els llavis. Quan són un poc més grans les dic que aquestes dues motos sonen diferent, una fent vibrar els llavis i l'altra com una "erre". Ells han de triar la que vulguin... però la de la "erra" és la més ràpida... per a motivar un poc)
Al final demano : voleu ballar amb la llengua? Aleshores poso la música i vaig passant les imatges amb ritme.
Vos adjunt el powerpoint, per a que ho descarregueu als vostres ordinadors. Si voleu les imatges perquè els nins les manipulin, jo les penjaré.
clika
ASSOCIACIÓ
Vos comentaré com utilitzo aquest material.
S'ha d'imprimir, però abans de plastificar es fa una marca distintiva per darrera a cada parella (per a fomentar l'autocorrecció).
Els nins, al racó del llenguatge poden fer les parelles i després inventar-se una frase. En gran grup comentaran les frases que s'han inventat.
Una altra manera divertida és repartir a cada nin una imatge i ells han de cercar al nin que té la parella corresponent (m'encanta aquesta activitat en la qual han de cercar companys! els nins interactuan molt!). Cada parella inventarà la frase que dirà després en gran grup.
Amb aquest joc poden sortir parelles "sorpresa", com p.e "el ganivet i la xeringa, perque punxen". La resta de companys pot decidir si consideran vàlid l'argument d'aquesta parella "inesperada" i després decidir qué es fa amb els companys que han quedat penjats (en aquest cas, l'ambulància i la forqueta).
S'ha d'imprimir, però abans de plastificar es fa una marca distintiva per darrera a cada parella (per a fomentar l'autocorrecció).
Els nins, al racó del llenguatge poden fer les parelles i després inventar-se una frase. En gran grup comentaran les frases que s'han inventat.
Una altra manera divertida és repartir a cada nin una imatge i ells han de cercar al nin que té la parella corresponent (m'encanta aquesta activitat en la qual han de cercar companys! els nins interactuan molt!). Cada parella inventarà la frase que dirà després en gran grup.
Amb aquest joc poden sortir parelles "sorpresa", com p.e "el ganivet i la xeringa, perque punxen". La resta de companys pot decidir si consideran vàlid l'argument d'aquesta parella "inesperada" i després decidir qué es fa amb els companys que han quedat penjats (en aquest cas, l'ambulància i la forqueta).
PLURALS
Aquest material serveix per a fer frases utilitzant la correspondència de gènere i nombre, però també ho utilitzo per a treballar camps semàntics (juntar els aliments, els animals, les coses que pot haver a la cuina...)
JOC D'ESTRUCTURACIÓ DEL LLENGUATGE
Com tots, aquest joc té diferents possibilitats.
Una d'elles és imprimir i plastificar. Al racó de llenguatge es poden col·locar 4-5 nins, que es repartiran les cartes.
El joc consisteix en aconseguir parelles.
Per torns els nins demanaran "Qui te el ratolí que està damunt del moix?" o "Necessit", o "vull" (establir abans la estructura que volem que repetesquin).
Com podeu comprovar, les imatges obliguen a fer frases bastant estructurades. p.e. La granota que toca el tambor damunt d'un tobogà"
Una d'elles és imprimir i plastificar. Al racó de llenguatge es poden col·locar 4-5 nins, que es repartiran les cartes.
El joc consisteix en aconseguir parelles.
Per torns els nins demanaran "Qui te el ratolí que està damunt del moix?" o "Necessit", o "vull" (establir abans la estructura que volem que repetesquin).
Com podeu comprovar, les imatges obliguen a fer frases bastant estructurades. p.e. La granota que toca el tambor damunt d'un tobogà"
ACTUALITZACIÓ: Per no trepitjar el copyright d'aquest material ho hem esborrat del bloc. Continua a la vostra disposició, igual que la resta de materials del'equip de suport.
Tenim un altre material complementari, de l'editorial Nathan:
DIA NIT
Els nins han de classificar quines accions es fan al dia i a la nit.
Aquesta activitat també es pot fer de manera autònoma al racó de llenguatge. Després es poden escriure les frases corresponents als dibuixos, o fer per parelles, i per torns mentre classifiquen han de contar oralment qué passa a les imatges, utilitzant sempre la mateixa estructura (per exemple, començar les frases amb "Al vespre..." o "Tots els vespres..."... D'aquesta manera ajudam a estructurar frases.
Aquesta activitat també es pot fer de manera autònoma al racó de llenguatge. Després es poden escriure les frases corresponents als dibuixos, o fer per parelles, i per torns mentre classifiquen han de contar oralment qué passa a les imatges, utilitzant sempre la mateixa estructura (per exemple, començar les frases amb "Al vespre..." o "Tots els vespres..."... D'aquesta manera ajudam a estructurar frases.
POSICIONS
Imatges per a imprimir i plastificar.Es poden col·locar al racó del llenguatge.
Els nins poden inventar una frase amb la imatge, escriure-la (segons el nivell), cercar al company que té la imatge contrària (adalt- abaix), inventar qué ha passat i qué podrà passar després...
Els nins poden inventar una frase amb la imatge, escriure-la (segons el nivell), cercar al company que té la imatge contrària (adalt- abaix), inventar qué ha passat i qué podrà passar després...
SEQÜÈNCIES TEMPORALS
Enllaç al meu album picasa.
Conté diferents seqüències temporals que podeu utilitzar repartint per grups. Els nins han de montar la història, pensar qué ha passat i després contar-la a la resta de companys (o posar-ho per escrit, segons el nivell)
Conté diferents seqüències temporals que podeu utilitzar repartint per grups. Els nins han de montar la història, pensar qué ha passat i després contar-la a la resta de companys (o posar-ho per escrit, segons el nivell)
IMATGES DE PRAXIES
AQUÍ TENIU AQUESTES MATEIXES IMATGES A UN VIDEO AMB MÚSICA: http://www.youtube.com/watch?v=LP6-2o-dOZI&feature=related
COM TREBALLAR LES PRÀXIES
A la secció BUF I PRAXIES" he penjat diferents imatges per a imprimir i plastificar.
Aquestes són algunes orientacions per a utilitzar-les, però segú que si dexau volar la imaginació, vos sortiran idees millors.
Es pot utilitzar als racons de llenguatge :
- es fan dues còpies (memory)
- els nins agafan la imatge d'una capsa i fan el moviment adient.
- amb totes les imatges a la vista, un nin fa una pràxia i la resta de nins han d'endivinar amb quina imatge es correspon.
En gran grup,
- la mestra ensenya l'imatge e imita el moviment, els nins repeteixen. A mi m'encanta fer-ho amb ritme d'una cancó. És més divertit.
- es fan un parell de còpies de cada una, es reparteixen entre els nins, que han de començar a fer la pràxia que els hi ha tocat, a la vegada que es passejan per la classe cercant als nins que fan el mateix moviment. Guanya el grup que es trobi abans.
- Es reparteixen les imatges per terra, formant un gran cercle, amb un espai de mig metre (+ ó -) entre elles. Els nins, en parelles, s'agafaran de les mans, de tal manera que quedi un nin dins el cercle, l'altre fora i la imatge al mig.
Comencen a fer el moviment que les queda al mig, i a l'ordre de "canvi" han de pegar un bot, passar a la seguent imatge...
CONTES PER PARLAR
Recull de contes per a exercitar pràxies, buf, onomatopeies... útil per a l'estimulació del llenguatge en E.I i 1er cicle de E.P
També ho pots descarregar clicant aquí: https://docs.google.com/leaf?id=0BwETENWXLT6GZmI3ODg5MGEtMzcyYS00ODJmLWI0N2YtNzFiZmY4Y2E2NmU5&sort=name&layout=list&num=50
També ho pots descarregar clicant aquí: https://docs.google.com/leaf?id=0BwETENWXLT6GZmI3ODg5MGEtMzcyYS00ODJmLWI0N2YtNzFiZmY4Y2E2NmU5&sort=name&layout=list&num=50
DESENVOLUPAMENT VOCABULARI I SINTAXI
Aquestes són algunes de les activitats que realitzem als tallers d'estimulació del llenguatge oral a E.I
1. Posar davant del nen un munt de tarjetes amb dibuixos i demanar-li uns quants alhora ("dóna'm el peix i l'ós"). A mesura que ho faci bé, augmentar el nombre de peticions.
2. Col·locar un munt de dibuixos o objectes per a cadascun dels jugadors. El joc consisteix en intercanviar-los per torns ("et canvio el peix pel cotxe"; "pren l'ós i dóna'm la vaca"), augmentant el nombre d'ells si els fa correctament.
3. Jugar a ampliar una frase, afegint-li cada vegada més paraules. Per exemple: "Anem a una botiga d'aliments,què anem a comprar? Nen: ous Adult: ous i llet N: ous, llet i patates A: ous, llet, patates i tomàquets ...
4. Jugar a les "endevinalles" i els "refranys".
5. Aprendre cançons.
6. Mostrar algunes targetes (3 o 4) en un ordre qualsevol. Després li donem la volta i li preguntem pel que havia en cadascuna "què havia aquí?" "i aquí?", comprovant si encerta. Per cada encert es pot li pot donar "un punt". Es va augmentant el nombre de targetes , sempre en un mateix ordre.
7. Es col·loquen diverses targetes fent que les miri amb atenció. Se li donen la volta i es remenen, llevant una. Els nins ha d'intentar esbrinar quin és la qual falta. Cada vegada es van afegint més dibuixos.
8. Per grups, mirant una revista amb fotos, o un conte amb molts dibuixos, han de localitzar aquella acció o detall que li demanem (determinada cosa que estiguem veient). Progressivament es procurarà que siguin coses que estiguin un poc "amagades" perquè hagi d'esforçar-se en buscar-les.
9. Joc del "veig-veig", en qualsevol habitació, cartell, etc.
10. Mirant una revista, li demanarem que assenyali o retalli (pegant-los després) objectes o qualsevol cosa d'una determinada "família": - aliments, - animals, - peces de vestir, - joguines, - objectes que pot haver en una cuina, - en una cambra de bany,...
11. Jugar a "les parelles". Per torns i sense canviar les targetes de lloc, s'aniran aixecant de dos en dos; quan els dibuixos formin parella, es retira la parella. Gana el qual més parelles té (al final, cada jugador conta les seves).
12. Contar un conte curt, amb un principi i un final. Si el conte es recolza en imatges, el nen haurà de nomenar els dibuixos en el moment adequat, a mesura que els hi assenyalem. Procurarem que el nen ho entengui, per a això li podem fer algunes preguntes o demanar-li que ens ajudi a contar-lo.
13. Inventar frases o contar una petita història o acció amb determinades paraules. Es col·loquen de cap per avall diverses targetes amb els sons que ens interessi. Per torns, es van aixecant de dos en dos, havent de formar amb elles una frase.
14. Posar diverses joguines o objectes sobre la taula. Per torns, es demanen sense dir el seu nom. Es demanaran segons com són, per al que serveixen, etc ("dóna'm una cosa que serveix per a pintar", "jo vull una cosa que té rodes i va per la carretera",...). Si es diu el nom passarà el torn. 15. Descriure determinades accions (corrent, menjant, jugant,...) o estats d'ànim (alegre, empipat, trist,...) en dibuixos o fotografies. Progressivament d'accions més complexes o descrites més detalladament.
16. Descriure escenes reals o aprofitar experiències recents (una excursió, el nadal, l'estiu, la platja...) per a modelar el llenguatge espontani.
17. Jugar a acabar una història: Recolzant-se en targetes o dibuixos, es comença a contar una història i el nen la contínua. Es pot fer per torns.
18. Simular una "conversa telefònica", jugar a "fer parlar a les marionetes",etc. J
1. Posar davant del nen un munt de tarjetes amb dibuixos i demanar-li uns quants alhora ("dóna'm el peix i l'ós"). A mesura que ho faci bé, augmentar el nombre de peticions.
2. Col·locar un munt de dibuixos o objectes per a cadascun dels jugadors. El joc consisteix en intercanviar-los per torns ("et canvio el peix pel cotxe"; "pren l'ós i dóna'm la vaca"), augmentant el nombre d'ells si els fa correctament.
3. Jugar a ampliar una frase, afegint-li cada vegada més paraules. Per exemple: "Anem a una botiga d'aliments,què anem a comprar? Nen: ous Adult: ous i llet N: ous, llet i patates A: ous, llet, patates i tomàquets ...
4. Jugar a les "endevinalles" i els "refranys".
5. Aprendre cançons.
6. Mostrar algunes targetes (3 o 4) en un ordre qualsevol. Després li donem la volta i li preguntem pel que havia en cadascuna "què havia aquí?" "i aquí?", comprovant si encerta. Per cada encert es pot li pot donar "un punt". Es va augmentant el nombre de targetes , sempre en un mateix ordre.
7. Es col·loquen diverses targetes fent que les miri amb atenció. Se li donen la volta i es remenen, llevant una. Els nins ha d'intentar esbrinar quin és la qual falta. Cada vegada es van afegint més dibuixos.
8. Per grups, mirant una revista amb fotos, o un conte amb molts dibuixos, han de localitzar aquella acció o detall que li demanem (determinada cosa que estiguem veient). Progressivament es procurarà que siguin coses que estiguin un poc "amagades" perquè hagi d'esforçar-se en buscar-les.
9. Joc del "veig-veig", en qualsevol habitació, cartell, etc.
10. Mirant una revista, li demanarem que assenyali o retalli (pegant-los després) objectes o qualsevol cosa d'una determinada "família": - aliments, - animals, - peces de vestir, - joguines, - objectes que pot haver en una cuina, - en una cambra de bany,...
11. Jugar a "les parelles". Per torns i sense canviar les targetes de lloc, s'aniran aixecant de dos en dos; quan els dibuixos formin parella, es retira la parella. Gana el qual més parelles té (al final, cada jugador conta les seves).
12. Contar un conte curt, amb un principi i un final. Si el conte es recolza en imatges, el nen haurà de nomenar els dibuixos en el moment adequat, a mesura que els hi assenyalem. Procurarem que el nen ho entengui, per a això li podem fer algunes preguntes o demanar-li que ens ajudi a contar-lo.
13. Inventar frases o contar una petita història o acció amb determinades paraules. Es col·loquen de cap per avall diverses targetes amb els sons que ens interessi. Per torns, es van aixecant de dos en dos, havent de formar amb elles una frase.
14. Posar diverses joguines o objectes sobre la taula. Per torns, es demanen sense dir el seu nom. Es demanaran segons com són, per al que serveixen, etc ("dóna'm una cosa que serveix per a pintar", "jo vull una cosa que té rodes i va per la carretera",...). Si es diu el nom passarà el torn. 15. Descriure determinades accions (corrent, menjant, jugant,...) o estats d'ànim (alegre, empipat, trist,...) en dibuixos o fotografies. Progressivament d'accions més complexes o descrites més detalladament.
16. Descriure escenes reals o aprofitar experiències recents (una excursió, el nadal, l'estiu, la platja...) per a modelar el llenguatge espontani.
17. Jugar a acabar una història: Recolzant-se en targetes o dibuixos, es comença a contar una història i el nen la contínua. Es pot fer per torns.
18. Simular una "conversa telefònica", jugar a "fer parlar a les marionetes",etc. J
JOCS DE BUF I PRAXIES
Aquestes són algunes de les activitats que realitzem als tallers d'estimulació del llenguatge a E.Infantil
MOVIMENTS BÀSICS (LLENGUA, LLAVIS, MANDÍBULES).
1. Fer en un plat un "caminet" amb llet condensada i que el nen ho vagi "netejant" amb la llengua.
2. Tacar diferents punts al voltant de la boca del nen amb sucre, nocilla,... i que el nen ho llepi amb la llengua.
3. Agafar "gusanitos" de damunt de la taula, traient la llengua perquè es quedin aferrats en ella.
4. Sense utilitzar les mans menjar una poma que s'ha penjat d'una corda a l'altura de la boca del nen.
5. Joc de la cullera: dur una mica (una bola de paper, una nou,...) amb el mànec en la boca i sense utilitzar les mans cap a una adreça determinada.
6. Beure aigua d'un plat "com els canets".
7. Omplir un comptagotes de suc i anar fent gotetes que el nen haurà de "atrapar" amb la llengua.
8. Bufant, empènyer una pilota de ping-pong o una bola de paper, un tros de cotó, etc. Bufar un vaixell de paper dintre de l'aigua.
9. Marcar una "porteria" en la taula amb dos objectes i ficar "gols" bufant un objecte determinat. 10. Apagar una espelma, cada vegada a major distància.
11. Obrir la boca imitant badalls, mastegar xiclets en diferents posicions (pel costat dret, per l'esquerre).
12. Desplaçar un caramel per tota la boca, amb la punta de la llengua.
MOVIMENTS BÀSICS (LLENGUA, LLAVIS, MANDÍBULES).
1. Fer en un plat un "caminet" amb llet condensada i que el nen ho vagi "netejant" amb la llengua.
2. Tacar diferents punts al voltant de la boca del nen amb sucre, nocilla,... i que el nen ho llepi amb la llengua.
3. Agafar "gusanitos" de damunt de la taula, traient la llengua perquè es quedin aferrats en ella.
4. Sense utilitzar les mans menjar una poma que s'ha penjat d'una corda a l'altura de la boca del nen.
5. Joc de la cullera: dur una mica (una bola de paper, una nou,...) amb el mànec en la boca i sense utilitzar les mans cap a una adreça determinada.
6. Beure aigua d'un plat "com els canets".
7. Omplir un comptagotes de suc i anar fent gotetes que el nen haurà de "atrapar" amb la llengua.
8. Bufant, empènyer una pilota de ping-pong o una bola de paper, un tros de cotó, etc. Bufar un vaixell de paper dintre de l'aigua.
9. Marcar una "porteria" en la taula amb dos objectes i ficar "gols" bufant un objecte determinat. 10. Apagar una espelma, cada vegada a major distància.
11. Obrir la boca imitant badalls, mastegar xiclets en diferents posicions (pel costat dret, per l'esquerre).
12. Desplaçar un caramel per tota la boca, amb la punta de la llengua.
EXERCICIS PER A TREBALLAR LA MEMÒRIA
Tant els familiars com els educadors han d'aprofitar les situacions ordinàries de les seves relacions i interaccions quotidianes per a "treballar" les diverses formes de memòria curt, mig i llarg termini, i tant les de naturalesa visual, auditiva o temporal com les de naturalesa espacial, d'esdeveniments, etc.
• Una manera senzilla i eficaç de realitzar-ho és iniciar qualsevol activitat amb la presentació visual o amb l'enumeració verbal dels objectes que són necessaris per al desenvolupament d'aquesta activitat, cridant prèviament l'atenció del nin perquè, després de fixar-se uns instants, pugui recordar-los i evocar-los, nomenant-los i preparant-los. Això pot fer a casa quan es para la taula, o es prepara el berenar, o al triar la roba que ha de posar-se, o es trien els materials que ha de dur al col·legi, o què ha de fer a continuació.
• Altra manera senzilla d'exercitar-la és fer-li participar en la recollida de la compra, o en la preparació del menjar. En el primer cas, el nen o jove pot guardar dos o tres coses en l'armari i després dir què és el que ha recollit. En el segon cas se li poden demanar dos o tres utensilis o ingredients, i el noi ha de lliurar-los.
• En el col·legi pot ser l'encarregat de repartir entre els seus companys els objectes que li digui la professora, o pot anar a l'oficina a demanar el material que es necessiti. També pot ser l'encarregat d'agafar el telèfon i donar els encàrrecs.
• Altres situacions ordinàries, molt beneficioses per a l'exercici de la memòria i per a l'ordenació temporal d'esdeveniments són aquelles en les quals l'alumne, quan acaba de realitzar les seves activitats, les relata pas a pas.
Estratègies que duen a l'èxit
• Mantenir la fixació visual durant uns segons en cada imatge.
• Afavorir la subvocalización (dir en veu baixa el nom de la imatge).
• La repetició.
• Repetició amb situació espacial.
• Si un alumne no és capaç de repetir una frase, al raonar el significat amb ell és molt possible que aconsegueixi repetir-la.
• Les frases relacionades amb els seus interessos són més fàcils de recordar: motivació especialment important en alumnes amb un baix nivell d'èxit.
• La situació o posició de l'instructor pot anar variant: des d'estar situat davant de l'alumne i repetint les ordres dues vegades, a repetir només una o donar l'ordre des d'altre lloc.
• Pot ser útil l'estratègia que l'alumne, des del moment que es comença donar l'ordre, faci un rastrejo o escombrat visual, buscant els objectes que ha d'utilitzar per a realitzar l'ordre.
Alguns exercicis
1.- Targetes d'associació A partir dels tres anys, els petits són capaços d'usar targetes d'associació. Amb elles es desenvolupa una memòria visual, doncs han d'acordar-se on es troben les dues targetes iguals. Primer se'ls mostren totes de cap per amunt i, a continuació, es col·loquen de cap per avall. Nosaltres mateixos podem fer aquestes targetes. Podem començar amb poques i amb elements fàcils d'identificar com colors.
2.- Videos i videos Com ja sabem, als nens els encanten veure les pel·lícules de dibuixos animats una vegada i una altra. Es tracta d'una bona pràctica i hem de procurar-se'l, fomentant el qual s'aprenguin els diàlegs, les cançons, la forma de parlar dels personatges... Hem d'aconseguir que aquesta activitat sigui més activa, preguntant-los què va dir el Rei León, demanant-li que ens canti “Colors en el vent”, etc.
3.- Què havia? Amb un nen en aquesta edat, ja podem realitzar aquest exercici que desenvolupa la memòria visual. Hauríem de col·locar, damunt d'una taula, diversos objectes. Després d'un temps perquè els observi, els retirarem. El nen haurà de recordar quins eren i posar-los damunt de la taula. Un grau major de dificultat consistirà en donar-li un ordre als objectes que el nen haurà de recordar també.
4.- De visita Podem aprofitar qualsevol visita que realitzem amb el nostre fill per a convertir-la en un exercici de memòria. Podem reptar-li o jugar amb ell a veure qui recorda després més elements d'una habitació, les cadires que havia. Altra variant consisteix en no avisar al nostre fill del joc i, al tornar de visita, preguntar-li què recorda en general, o si s'acorda de certes dades.
5.- Puzles Existeixen en el mercat puzles de colors molt vius i de poques peces, molt adequats per a l'estimulació de la memòria visual. AL triar les peces que han d'encaixar, han d'haver memoritzat quina part del dibuix és la qual falta. Aquests jocs són, per tant, molt adequats. Després d'haver completat el puzle, hem de motivar-los perquè ho tornin a construir, cada vegada en menys temps, ja que es tracta d'un exercici molt estimulant.
6.- De memòria Després de veure una pel·lícula de dibuixos, o haver llegit un conte amb moltes il·lustracions, demana-li que realitzi de memòria un dibuix sobre el que acaba de veure. D'aquesta manera, haurà d'exercitar la seva memòria visual. Si li costa un poc, podem ensenyar-li algun dibuix original durant cert temps i després retirar-se'l perquè s'esforci ell, encara que s'equivoqui.
7.- El joc dels escacs Un dels millors exercicis per a estimular la memòria consisteix en l'aprenentatge dels escacs. Es troben en l'edat ideal per a començar, especialment a partir dels quatre anys. Els avantatges d'aquest joc són nombroses i entre elles es troba el desenvolupament de la memòria. En primer lloc perquè han d'aprendre i recordar les bases del joc, com es mouen les peces (amb moviments molt diversos i complexos per a un nen)... En la mesura que els interessi el joc, aniran aprenent jugades i obertures. Es desenvolupa una memòria de tipus més pràctic, doncs no només han de repetir, sinó aplicar aquestes jugades apreses, ja que es tracta d'un joc creatiu.
8.- Poesies, embarbussaments i endevinalles Per a estimular la memòria auditiva són molt interessants les rimes que contenen nombroses poesies, embarbussaments, etc. Ajuden a la ment dels nostres fills a retenir nombrosos elements. Podem realitzar concursos de poesies, de trabalenguas, etc. Potser sigui bona idea aconseguir un bon llibre infantil de rimes.
9.- Simón Existeixen certs jocs comercials molt aptes per a desenvolupar la memòria. Un d'ells, cridat Simón, per a nois a partir de cinc anys, resulta realment adequat. Consisteix en un aparell que emet certs sons i els jugadors han de tornar a repetir aquests sons en el mateix ordre. Segur que tota la família passarà una estona molt divertida.
10.- Aprendre idiomes.L'ensenyament dels idiomes a edats primerenques, quan els nens es troben en el període sensitiu adequat, és altra activitat molt interessant per al desenvolupament de la memòria. Sense cap esforç aprenen paraules en altra llengua que recordaran durant tota la seva vida. Els nostres coneixements d'anglès, francès, etc., ajudaran que el nostre fill aprengui noves paraules..
11.- Jocs infantils Molts jocs infantils es basen en la memòria dels nois i noies. Per exemple, el famós de "Em vaig de viatge i em duc una pinta i un...". Cada jugador haurà de repetir el que digui l'anterior i afegir un nou element a la sèrie. Hi ha altres, amb cançons, que es basen en el mateix mètode, repetir tota una sèrie afegint nous elements: donar una palmellada, tocar-se els nassos, saltar, patear...
12.- Cançons infantils ALS nens petits els encanten les cançons, especialment si tenen una cassette que és seva i que poden posar quan ells vulguin. Hem d'animar-los que s'aprenguin de memòria les cançons i que les cantin diverses vegades. Podem organitzar un festival de la cançó en la pròpia llar, si ens aprenem nosaltres també les cançons.
13.- Contes de nens Per als nens és molt beneficiós que els contem contes. De petits, els encanta que els repetim el mateix una vegada i una altra. Quan ja l'hi sàpiguen, podem equivocar-nos a propòsit cert dia perquè siguin ells qui ens rectifiquin. També podem preguntar-los nosaltres quins va a ocórrer a continuació, etc. 14.- Passejos: muts i de coneixement Els passejos de coneixement consisteixen a aprofitar les sortides amb el nostre fill tant per a ampliar el seu vocabulari com per a exercitar la seva memòria. Primer, hem de ser nosaltres qui preparem el passeig i elaborem una llista amb set noms d'objectes nous per a ell. L'hi repetirem en certs passejos fins que els hi aprengui. Després, quan nosaltres assenyalem aquest objecte ell haurà de dir-nos el nom. A continuació, elaborarem altra llista de noms. Els passejos muts consisteixen a sortir amb el nostre fill al parc, per la ciutat, etc. sense intenció fixa. Serà al tornar a casa quan li preguntem per detalls del que ha vist
DIBUIXOS PER A FER FITXES
Imatges en blanc i negre. Segú que ens facilitarà la nostra feina. S'anirà actualitzant
DISCRIMINACIÓ AUDITIVA ANIMALS
Conté imatges per a imprimir i un arxiu amb els sons dels animals
Clika
El·laborat per na Eugenia Romero
Clika El·laborat per na Eugenia Romero
BONGOMANIA
Aquest programa es pot utilitzar per a desenvolupar la memòria auditiva . Segú que la classe dels goril·les l'hi treurà molt de profit
BUFAM COM ELS ANIMALS
Aquest joc ho utilitzo als taller d'E.I. A la vegada que s'ensenyan les imatges es va explicant com bufa cada animal i els nins els han d'imitar.
HÀBITS POSTURALS
Consells per a tenir cura de la nostra veu
Clika per a a
Trobat a http://mami-logopeda.blogspot.com/mpliar
Clika per a aTrobat a http://mami-logopeda.blogspot.com/mpliar
